Aquest mes, vam dedicar una sessió de COED per aprendre a recitar poemes correctament.
Només començar i per fer fora els nervis abans de recitar els poemes, la mestre ens va desvetllar uns petits trucs i vam posar en pràctica un exercici que consistia en inspirar l'aire pel nas profundament, per després expirar-lo amb tranquil·litat per la boca. Aquest exercici es repetia unes quatre vegades aproximadament per relaxar l'ambient, per a que es concentrés aquella persona que havia de recitar i així estiguessin menys nervioses.
Després de l'exposició de la poesia m'he adonat que el públic és una peça fonamental, ja que transmet els sentiments que els desperta qui està recitant i per això han d'estar amb una actitud relaxada i concentrada durant la recitació i després, per no perdre o desconcentrar al protagonista.
A continuació, us mostraré un llistat de referències a tenir en compte per dur a terme una bona recitació:
- És necessari fer un exercici de respiració abans de sortir a exposar davant el públic
- Cal una màxima concentració per part del recitador i també del públic, ja que també s'ha de ser un bon públic per ajudar al recitador a estar segur d'ell mateix i a calmar una mica els nervis
- Si la poesia ha estat triada per nosaltres és lògic que els versos escollits ens despertin algun sentiment o emoció que doncs faci més fàcil i lleugera la seva recitació
- Entre recitació i recitació cal no trencar el clímax de concentració que es produeix a la sala i per tant no s'aplaudeix
Per aconseguir tot això argumentat anteriorment, cal que el recitador capti l'atenció dels receptors fent servir una sèrie de consignes com:
- Entonació correcte i no lineal
- Relacionar el seu to de veu adequat per a que tothom pugui percebre el missatge des dels diferents punts de l'auditori o sala
- També és important una bona vocalització i una correcta articulació dels sons per a que el missatge s'entengui perfectament
A continuació us mostraré el petit poema que vaig recitar personalment:
Final d'estiu
Se'n va l'estiu.
Breu i ardorós, ha estat
profundament intens i torbador.
Un somni s'ha esvanit per sempre,
i ara el vent
me n'anuncia un altre.
No detura
mai el seu curs, la vida.
I és el creure
que l'amor allibera, el que em manté
amb els ulls expectants altra vegada.
Miquel Martí i Pol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada