Autoretrat: Qui sóc jo?

A la primera sessió de l'assignatura de COED (Comunicació Oral Escrita i Digital) donada concretament el dia 26 de Setembre vam dur a la pràctica una activitat molt curiosa per tal de començar a conèixer una mica més als nostres nous companys. Aquesta activitat consistia en fer, individualment, un petit escrit on expresséssim una descripció de com ens considerem nosaltres mateixos, ja sigui física com psicològicament, és a dir, un autoretrat. Aquesta va ser la meva descripció:

Realment si preguntéssim als altres, cadascú tindria una opinió diferent de com em veuen, però si he de ser jo mateixa qui respongui aquesta pregunta, diria que sóc una persona molt senzilla, la meva vida no és gaire complicada la veritat...

Em considero una persona força riallera tot i ser força pesimista en ocasions, amiga dels seus amics, sóc molt social entre d'altres coses perquè sóc molt xerraire! Crec que sóc simpàtica ja que mai tanco les portes de la meva amistat a ningú; sóc solidària perquè m'agrada ajudar als altres sempre i quan estigui al meu abast.

Podria dir moltes coses bones sobre mi, però no tot és or en aquesta vida... Com és lògic, també tinc coses dolentes com tothom. Tot i que no ho sembli, tinc molt de caràcter i si hi ha quelcom que no m'agradi no cal patir perquè t'ho faré saber de seguit; com ja he esmentat anteriorment a vegades sóc una mica pessimista i això no m'agrada...

Per acabar m'agradaria dir que com qualsevol altra persona tinc quelcom que em fa única, però no ho diré pas, si ho vols descobrir, atreveix-te a conèixer-me!

Tot seguit, la mestra va recollir tots els escrits i els va repartir aleatòriament, fent que així altres persones tinguessin els nostres autoretrats. Es van buscar voluntaris per tal de llegir-los i el meu va ser un dels triats. Havíem de trobar en el text 5 adjectius que caracteritzessin a aquella persona, i a mi em van descriure com una persona senzilla, simpàtica, única, generosa i sincera, no està malament no? 

Per acabar l'activitat em van formular un parell de preguntes que van ser: Em vols conèixer? Et creus única en el món?

Ara mateix no sabria transcriure exactament totes les paraules que vaig expressar per respondre a aquestes preguntes, però si recordo que la mestra va fer una reflexió just després i em va dir que tant de bo la meitat de mestres penssessin com jo. Sincerament, va ser una sessió molt gratificant per a mi perquè mai ningú abans m'havia dedicat unes paraules tant profundes.