La descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules. Descriure és explicar, de manera detallada y ordenada, quelcom com poden ser les persones, els llocs, els objectes, les situacions o bé els sentiments. La descripció serveix per ambientar l'acció i crear una atmosfera que faci més creïbles els fets que es narren. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets fins als més abstractes.
Distingim dos tipus de descripció:
- Descripció denotativa o objectiva: l'emisor informa sobre les característiques del discurs escrit, intentant així doncs, ajustar-se a la realitat i sense realitzar valoracions personals. És pròpia dels textos científics, acadèmics i tècnics. Tenen una finalitat informativa ja que pretenen mostrar la realitat tal i com és. L'autor adopta una actitud imparcial davant la descripció intentant ser objectiu però precís.
- Descripció connotativa o subjectiva: l'emisor proporciona la seva visió particular sobre allò que descriu, triant els trets més característics i que més li criden l'atenció afegint aquells trets o sensacions que li produeixen. Sol utilitzar un llenguatge poètic dotat d'abundants figures retòriques fer tal d'aconseguir una finalitat estètica.
Pel que fa a l'estructura dels textos descriptius, en primer lloc trobem l'establiment del tema, conjuntament amb la presentació de l'objecte; d'altra banda, la caracterització i finalment, la relació que s'estableix amb el món exterior.
Cal esmentar que existeixen diferents formats de descripció, a continuació mostrarem els diferents exemples:
- A través de la música
- A través de la poesia
I la natura em crida
Els viaranys perduts com el respir
dels animals entre les mates.
I en la flonjor com rieres de terra.
Des sobte fosos en el verd frondós i gran.
Reapareixen, però, tot d'una, més enllà i amunt,
per la costa més dura. Ara són rost i pedruscall,
ara s'estenen a mig caire de l'abisme d'on pugen,
o grisos, lluny, en un revolt es perden.
A ple matí guien els passos entre les formes immutables de
les alzines i dels pins que respiren calor,
i un aire les omple i el sol hi baten silenci,
però una fressa de sequedat,
de crepitant cremor, de carro pesant,
abarrotat d'escorça de suro, plana.
De matinada o capvespre conduïen a clares fonts amagades:
cant dels ocells, bacs somiosos al pregó de soledats perdudes.
Joan Vinyoli
- A través de la poesia visual
 |
| Imatge extreta de Google |
- A través de l'assaig
 |
| Imatge extreta de Google |
- A través del conte i el vídeo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada