La llengua oral formal

La llengua oral formal s'aprèn de forma natural. Es correspon a grans trets amb els registres col·loquials i familiars. És utilitzada en molts canals com entrevistes, debats, discursos, mitjans de comunicació, entre d'altres. També pot ésser planificada com en el cas d'exposicions orals, tot i que conté un punt d'espontaneïtat i en ella actuen molts elements que no són específicament lingüístics, com la entonació, el volum de veu o inclús la vocalització. 

Hem de tenir en compte els diferents trets característics de la llengua oral formal:

Trets contextuals

• Caràcter no universal i aprenentatge escolar: és un tipus de llenguatge que requereix un aprenentatge específic, ja que no es desenvolupa de manera espontània.
• Acústica, efímera i produïda en temps real: és acústica i efímera perquè les paraules són de poca durada, com diu la dita, les paraules se les emporta el vent. És produïda en temps real ja que es va elaborant sobre la marxa.
• Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: Comparteix espai i temps amb la llengua oral i permet una interacció o feedback amb el receptor. Al igual que la comunicació oral, provoca una interacció visual i emotiva.

Trets textuals o discursius

• Formal i generalment monologada
• Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: el text ha d'estar planificat i estructurat però sense deixar mai de banda l'espontaneïtat tenint en compte les diferents reaccions que pot produir el   públic i, el temps.
• Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: cal tenir ben clares les idees clau per focalitzar des d'un principi l'objectiu principal i, així doncs, saber expressar aquestes idees de diverses formes diferents. També és important tenir en compte la gesticulació, els silencis, les mirades, les pauses, és a dir, el llenguatge no verbal per donar pes a les nostres paraules i dotar-les d'autenticitat.

Trets lingüístics

• Paper fonamental dels trets suprasegmentals: cal no caure en un entonació plana i tenir en compte la   corba melòdica, perquè pot donar l'avorriment del públic, per tant, prendre'm cura del to, el volum i el ritme de la nostra veu.
• Ocurrència d'elements díctics (elements lingüístics que fan referència a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjeccions, el·lipsis, anacoluts (faltes de sintaxi, construccions gramaticals mal fetes, no haver en una frase concordança entre subjecte i verb), canvis de direcció, sintàctica, etc.
• Correcció normativa i ús de la varietat estàndard: convencions que regeixen el que es diu.

FONT: Apunts de classe